Sessió 7: La Matèria - 2 (23/02/2017)

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/10/Metric_seal.svg

En la sessió del dijous, hem seguit amb els continguts teòrics referents al tema 3, "La Matèria". En aquesta ocasió, hem anat coneixent les dues dimensions de la definició de la sessió del dimarts: massa i volum i la raó entre ambdues, la densitat. 

De la mateixa manera, hem repassat les unitats de mesura, hem fet referència al Sistema Internacional d'Unitats (com sempre els anglosaxons amb les seues lliures, peus i circulació en sentit contrari han de seguir a la seua bola,...després ens sorprenem dels Brexit i els Trump, Bush de torn).

Abans d'entrar en matèria (jaja que humor), vam estar veient alguns vídeos del portal "Science Bits" i entre tota la classe un joc de memòria visual (el joc de Kim) amb els elements que es mostren en la següent imatge:

Com fer aquest joc en un aula d'Infantil? Doncs se m'ocorren moltes maneres, però una podria ser amb una taula en la qual disposem d'un nombre d'objectes que li resulten quotidians i tapar-la després de donar-li un temps (més o menys temps, més o menys objectes depenent de l'edat i el seu nivell, a més es poden anar afegint successivament) i preguntar-li quins elements hi ha i després, llevaríem un i preguntaríem què falta ara.

Per últim:

http://www.educapeques.com/estimulapeques/juegos-de-asociaciones-para-mejorar-la-logica-y-memoria.html

Hem repassat conceptes sobre càlcul de volum en prisma, cilindres i l'equivalència entre unitats cúbiques de mesurament i litres (1 dm cúbic és 1 litre) i reflexionat sobre elements de l'aula que pogueren contenir mesures d'1 cm, dm i m cúbic de volum (dau, brick de llet, caixa d'una llavadora,...) para després realitzar una pràctica de mesurament, com acostar aquestes magnituds a l'aula.

En primer lloc, en la nostra aula d'infantil hem de prendre una altra perspectiva i és ensenyar a l'alumnat a mesurar mitjançant un sistema de referència únic. Per a introduir aquest concepte, hem mesurat diferents elements com són : la classe, el brick de llet, una caixa de fusta (la del dia de la caixa negra), un poal de fusta i sis recipients. Per qüestió de temps per a poder realitzar la pràctica, en grup vam estar proposant idees per a mesurar els diferents elements: els més xicotets amb dits, polzes, punys,... la manera més senzilla i directa per a acostar a l'alumnat a aquest concepte.

El nostre mesurament de la classe ens va portar més temps en mesurar-la amb "Alicias". La nostra companya Alicia va estendre els seus braços i sobre aquesta mesura ens dediquem a mesurar la classe amb 8 Alicias de llarg, 5,5 Alicias d'ample i 1 Alicia i 3/4 d'alt (és a dir, les tres dimensions x,i,z).

Després, apliquem els mesuraments amb cintes mètriques per a calcular el volum. Intentem no emprar mesuraments del volum sinó mesurar amb la cinta mètrica per a comprovar la conversió entre unitats cúbiques i litres, per a comprovar el marge d'error de cadascuna d'aquestes. No vam ser exhaustius en el mesurament a causa que el temps emprat a mesurar la classe en Alicias va ser elevat i divertit, com es pot apreciar en les fotografies.

A continuació, els resultats dels mesuraments que vam obtenir en el grup de treball:

1. La classe: (8,5 x 2,80 x10,75) metres = 255,85 m³ = 255.850 litres

1.1. Classe en Alicias= (12.16)x(8.36)x(2.66)=270,40 m³ =270.409'2 litres

2. Brick de llet: (19,5 x 6 x 9)= 1.053 cm³= 1,053 litres de llet

3.Caixa de fusta= 11,4 x 7,4 x 5,2 cm=438,672 cm³=0,438672 litres

4. Poal de fusta= 9 x 9 x 9 cm= 729 cm³= 0,729 litres

5. Recipients:

5.1. 7 x 6 x 6 cm= 252 cm³=0.252 litres

5.2.radi= 5, longuitud= 18.5, aplicant la fórmula=  (5)2x 3.14x 18.5=1452,25 cm³=1,425225 litres

5.3. 56 ml per cadascun =56 x 6=336 ml= 0,336 litres

5.4. radi=5,5, altura= 7,5=(5,5)2 x 3.14x 7,5=712,3875 cm³=0,7123875 litres

5.5. (12,5 x 12,5 x 11)=1718,75 cm³=1.71875 litres

5.6. radi=2.5, altura=15 : 294,375 cm³= 0,294375

* Òbviament, hi haurà un marge d'error bastant considerable en aquests mesuraments a causa que els elements mesurats no tenen una estructura perfectament cilíndrica o estan mesurats com a prismes que tampoc són perfectament regulars. Al no tenir temps, no comprovem amb mesures de volum (utilitzar mesurament en litres i unitats derivades per a emplenar els recipients) per falta de temps i així observaríem el marge d'error ,però en la pròxima sessió Juanfra segur que ens trau de dubtes a tots.

Sessió 6: La Matèria.

En la sessió del dia 21 de febrer, hem començat amb un vídeo que es titula "xiquet avorrit en classe", que també hem pogut veure en altres assignatures i on s'esmenten les dificultats d'aprenentatge.

D'una banda, tindríem l'esment al TDAH. Una problemàtica que estadísticament ha augmentat en el seu diagnòstic, però que molts experts que tracten aquest aspecte apunten cap a una sobrediagnosticació. En segon lloc, la part didàctica. En educació infantil de segon cicle es poden detectar però no diagnosticar (segons el criteri mèdic és a partir dels 6 anys). Per açò em resulta interessant aportar aquesta visió del programa en la Tv3 titulat "TDAH: Realitat o invenció".

En el quadrimestre anterior, el meu projecte d'intervenció va estar centrat en el TDAH i vaig acumular una gran quantitat d'informació des de les bases teòriques de diferents estudis des de Barkley fins a concepcions més recents sobre la seua intervenció, enfocaments conductistes, cognitius i metodologies que optaven per un aspecte més social i sistémic, la vessant emocional de donar pautes d'autoregulació emocional, fomentar la seua autoestima i autoconcepte, etc i elaborant un conte: "El Riu s'ha fet un embolic" i un ábum il·lustrat personalitzat per a treballar aspectes com l'autoestima, el autoconcepto i les normes socials titulat "AAAAH". En el meu conte, es narraven les aventures del curs del riu fins al mar. En el desenvolupament es trobava amb diferents elements de la naturalesa que alteraven el seu corrent i com a conseqüència, sempre estava a punt d'esclatar en còlera però...explicant, parant i pensant, trobava una solució.

Però la base que subjau en el vídeo és la necessitat de readaptació metodològica en l'aula, encara que en l'aula vam estar comentant més aspectes i reflexions sobre el paper de la família i l'escola, el rol de la infància i l'estrès al que es veuen sotmès,el problema de les atribucions a la descendència d'aconseguir els assoliments  de la família o rescabalar-se mitjançant açò/as de les frustracions dels progenitors.

En la part pràctica, començant amb el nou tema "La Matèria" (tot aquella que ocupa un lloc en l'espai i té massa) i mitjançant el repàs dels diferents estats de la matèria, citem una cambra estada de la matèria com és el plasma i també el generador Van Der Graaf, que al meu m'a més em sonava a grup de música de prog rock liderat per Peter Hammill i que el grup en si, no és que siga una de les meues majors febleses o el gènere precisament.

Després, tots els grups es van dedicar a realitzar una pràctica de classificació atenent a diferents criteris una sèrie d'objectes que estaven repartits en les taules de l'aula per Juanfra. En el nostre grup, hem realitzat classificacions de tot tipus segons diferents criteris i fins i tot es poden realitzar activitats similars en educació infantil per a treballar l'aprenentatge de l'aritmètica. En una experiència d'uns 24 minuts (8 grups i 3 minuts per col·lecció d'objectes) vivenciamos més la teoria de l'assignatura d'Aritmètica que en un quadrimestre (encara que jo precisament no em puga queixar de la qualificació final, si que tinc capacitat d'afirmar que tipus d'experiències vull en la meua formació i les que no).

Per edat i records de la meua infància, em quede amb els segells d'estampació amb figures de la Guerra de les Galàxies. No sé quantes formes se'ns van ocórrer de classificar-los o criteris: paper de bueo o dolent, per sexe, edat, color, humà o no humà (extraterrestre, diguem, encara que un alienígena de Mart com ens cridaria a nosaltres? extramarcianos?), si eren Jedi o no, si eren de la primera trilogia o no, color,... En fi, sempre és divertit treballar amb les companyes de grup.

En el nostre grup de treball en classe, hem compartit les fotos per a pujar cadascun de nosaltres imatges d'algun dels objectes amb els quals treballem en l'aula, a més afegir un nou gadget al nostre quadern personal d'aprenentatge on estem els components del grup.

I per terminar, jo si tinc que optar per psicodelia dels anys 70 i aprofitant que es hivern i el nom del grup també té significat en català: NEU!

Sessió 5: L'arbre amic

En la classe d'avui, 16 de febrer, hem dedicat gran part del temps per a conèixer les pautes de treball per a un dels treballs individuals que hem de realitzar durant el quadrimestre: l'arbre amic. La portada de l'entrada fa al·lusió a aquesta pràctica amb l'àlbum il·lustrat "L'Arbre Generós" ("The Giving Tree") de Shel Silverstein, que serà la pròxima entrada del blog en l'apartat de literatura infantil i juvenil.

Prèviament, hem vist un curt d'animació: "Alike" de Daniel Martínez Lara. 

El curt, mostra dues perspectives de la vida: la infància i l'adulta. En la perspectiva adulta, observem a un pare que ha de complir amb una rutina laboral monòtona i grisa. El ritme de la ciutat, autòmat i desproveïda de vida. Tot el contrari que el xicotet, inquiet i sempre fascinat pels espais on hi ha colors, en aquest cas un parc i un violinista de carrer.

En l'escola, es troba amb el fre d'un aprenentatge estructuralista de la lectoescriptura i les seues respostes o interessos li fan perdre la seua imaginació a mesura que és renyat pels seus resultats que no copien o reprodueixen una resposta convergent. Una bonica manera de representar la necessitat de pensament divergent i el foment de la creativitat en l'escola, que al final del vídeo hem analitzat lleument citant a l'autor de l'obra "El Elemento" (Grijalbo,2009) . 

No és un altre que Ken Robinson, els plantejaments del qual i cites són estesos i reconeguts per a docents i pedagogs per les seues xarrada TED o, com vam veure en Psicologia de l'Educació en primer, amb la seua entrevista en el programa "Redes". El títol del programa era "el sistema educatiu és anacrònic" i la seua frase era qüestionar-se si "l'escola mata la creativitat".

El punt que al meu em va agradar més de "Alike" va ser el moment de la desaparició del violinista: l'últim reducte d'imaginació i color en el curt i la resposta del pare va ser, complir aqueix treball. Aqueixa situació ha de servir-nos a tots, no solament hem de reclamar que es potencie la creativitat en l'educació sinó, lluitar per que no desaparega des de la nostra pròpia pràctica docent. I no solament a l'entorn d'una ciutat, en qualsevol entorn on la mirada de la infància estiga present.

Aquests són els motius pels quals vull ser docent d'aquesta etapa. És alguna cosa exagerat dir que desconfie de la societat que m'ha tocat viure, de la naturalesa de relacions que ens emboliquen de la competitivitat aferrissada, la falta de respecte i solidaritat, ...Aqueixos valors s'han de potenciar des d'edats primerenques, sent la primera baula d'una societat de canvi. L'escola com a motor de canvi. És una bonica utopia, però si no lluites pel que crees, tan solament quedarà tristesa.

I, no sé per què, m'he acordat d'aquesta xicoteta obra mestra de Kunio Kato en 2008, guanyador del óscar a millor curt d'animació. Una preciosa al·legoria que em serveix per a connectar amb la temàtica proposta: moltes vegades ens oblidem dels records de la nostra infància, dels colors, dels riures i de l'emoció primeriza. El que se sent en descobrir i, aqueixa pràctica si no la tenim present com a docents, no sabrem transmetre la passió per viure les primeres coses, alimentar la seua curiositat i deixar-nos sorprendre per ells i elles. Així, que fa falta tornar pel cap alt profund del nostre ésser i retornar aqueixa calor per les xicotetes grans experiències.

Sessió 4: La Caixa Negra

L'activitat del dimarts 14 de febrer tenia aquest nom al que fa al·lusió l'entrada: la caixa negra.

En grups, el meu compost per Susana, Joanna i les inseparables Gemma i Alicia, havíem de descobrir què hi havia dins d'una xicoteta caixa de fusta sense poder obrir-la. En aquest cas, havíem d'aplicar una tècnica de recerca de forma indirecta, ja que no sempre hi ha una manera directa d'obtenir les dades sobre els quals volem investigar.

Amb un treball senzill i amb el nostre interès per saber el contingut de la caixa (curiositat, el motor essencial) havíem de proposar un guió de treball per a obtenir les característiques del contingut: pensem sobre les pistes que ens atorga la grandària, el so o el pes de manera inicial. En grup vam establir els següents passos:

1. Endevinar, amb els mitjans disponibles, si hi ha alguna cosa en la caixa o no.

-Hi havia so en agitar-ho i endevinem que hi havia algun element dins que feia ressonar a la caixa.

2. Després, ens plantegem: Què és? Elaboració d'hipòtesis raonades: és un líquid o un sòlid (l'estat gasós ho descartem, òbviament). Quina quantitat, grandària pot tenir?Forma?

- Pensàvem en dos objectes per que reconeixíem dues sonoritats, una més greu i una altra més aguda. 

3. Obtenir dades de la caixa: Volum, pes, característiques, mesures.

- Amb les característiques de la caixa havia de ser un objecte d xicotet grandària i sense molt volum. No sabíem si era metàl·lic, de fusta, plàstic...ens decantàvem per pensar que eren dos objectes metàl·lics.

En aquest punt, se'ns va proposar anotar eines de mesurament que podríem usar i que es trobaren regularment en un aula: apuntem una regla, un imant, termòmetre, bàscula. Fins i tot pensem a recrear un motle per a comparar amb elements de la classe veure que podria tenir aquestes característiques per a comparar ambdues (encara que no ens plantegem si els elements eren de la classe o portats per Juanfra)

4. Amb aquests elements, descartar hipòtesis.

En emprar l'imant i veure que atreia als objectes, sabíem que eren metàl·lics. Així que optem per una moneda de xicoteta grandària i un imant.

5. Amb aquestes hipòtesis, concloem que havien dos objectes i eren un imant i dues monedes. Juanfra en aqueix moment ens va presentar una llista de possibles objectes de les caixes. No figurava la nostra resposta i canviem a dos objectes metàl·lics.

6. Quan se'ns va permetre obrir la caixa... hi havia una clau de gran grandària (per al que estem acostumats regularment) com una clau antiga amb un cap bastant gran i l'extrem amb xicotetes dents i allargada.

El so de les dents en un extrem i l'altre més greu en l'altre extrem ens feia pensar que eren un imant i una moneda i que sempre s'estaven atraient formant un dins de la caixa. En imantar-se, pensem que aqueixa era la premissa encertada. I òbviament, no tenia gens que veure.

El mètode emprat va ser erroni? Seguim passos i un guió per a plantejar el treball apropiat en la nostra opinió, encara que els nostres sentits ens van jugar una mala passada. Realment va ser entretingut.

I òbviament, la reflexió és no privar a l'alumnat de realitzar activitats que fomenten la seua curiositat i establir amb aquestes xicotetes pautes la facilitat d'acomodar un esquema mental en la relació amb el procediment a treballar més que intentar establir aquests fets conceptualment. Amb joc, metodologia essencial en l'etapa,  es poden aconseguir millors resultats que si els tractem de manera passiva i infravalorando les seues capacitats, que seran més sorprenents en els seus raonaments que els nostres com a adults.

Activitats proposades en aquest sentit, poden ser tantes com els interessos del nostre alumnat ens plantege. El tenir una caixa tapada amb diferents elements i deixar que intenten endevinar-los solament al tacte, tapar-los els ulls i reconèixer l'olfacte d'elements que li siguen coneguts, caixes de sons, etc. Implicació dels sentits per a endevinar el seu contingut.

D'altra banda, sempre fer ús d'activitats d'experimentació on es plantege la pregunta Què passarà? En aquest cas, activitats amb aigua, flota o no flota, amb arena hidrofòbica, els estats de l'aigua, simular pluja, etc. Però aquesta setmana aprofitant un nou viral d'internet, tenim el ninot flotant. Mitjançant la tinta dels whiteboard maker (retoladors de pissarra) i per les característiques de la tinta (com s'explica en el vídeo) podem veure com un dibuix cobra vida surant al voltant del plat. Es pot fer primer un debat en classe i deixar que expressen les seues hipòtesis, que comproven i després realitzar un taller de creacions amb plats (també pot ser superfície metàl·lica i encara no he provat en altres materials, perquè clar he tardat poc a comprovar-ho i sí, és molt divertit el resultat).

Literatura i Naturalesa: "Dientes de León" de Jang Sung Kim i Hyun Gyung Oh (Tramuntana,2016)

Com ja vaig explicar en anteriors entrades, altres entrades del blog anaven a estar destinades a temàtiques diverses i, especialment, àlbums il·lustrats per a educació infantil i, aprofitant l'assignatura, que tinguen una relació amb el medi natural.

"Dientes de León" també poblen aquest blog i em vaig basar en aquest àlbum il·lustrat premiat en 2015 amb un esment especial com a "llibre de no ficció" en el Bologna Ragazzi Award 2015 i forma part del catàleg de la Biblioteca d'Educació de la Universitat d'Alacant.

El text de l'àlbum és senzill i predomina la reiteració, provocant una sort de mantra que es va repetint en passar les fulles i les meravelloses il·lustracions que van jugant amb l'espai, guanyant terrè sigilosament, en un ritme proper al de la naturalesa. 

Aqueix cicle, es descriu perfectament en l'àlbum, formant cada pàgina un nou pas en el cicle de vida de "les dents de lleó", que ja en la primera pàgina ens mostra la intenció del llibre i la metàfora en mostrar-nos en les cobertes cares de xiquets i xiquetes diferents, però amb un missatge clar per a transmetre el intertexto lector de l'obra. Les dents de lleó creixen, apareixen en qualsevol part, floreixen i volen pel cel en l'última pàgina. "Les dents de lleó, són dents de lleó", com la infància, els desitjos, il·lusions i fantasies. D'un text tan breu i unes il·lustracions tan clares, el missatge pot ser tan universal i humanista que admet tot tipus d'aproximacions. Sempre des de li emoció i el reconeixement del valor de la vida, en qualsevol lloc i moment de la seua evolució.

Una de les meues memòries primigènies es remunta a corretear per la casa de camp de la meua família, jugant a cercar a les "dents de lleó" per a bufar-los i formular un desig.  Aquest àlbum, és una autèntica declaració d'amor a la fantasia i a la vida. Una lectura per a transmetre tots aqueixos valors al nostre alumnat. Per moltes raons, ells i elles són un bufe d'esperança i, aquesta és la màgia de tan bella etapa educativa.

Per la temporada de l'any, pot ser un bon moment per a plantar llavors de dent de lleó en l'aula, en el següent enllaç us expliquen els passos a seguir.

http://www.naturvall.es/cultivar-diente-de-leon-manual-de-cultivo/

"Blown a wish..."

Sessió 3: 9 de febrer. Mètode científic i educació infantil

En la sessió del dijous, dia 9 de febrer, hem seguit aprofundint en classe sobre les circumstàncies que els xiquets i xiquetes no volen ser científics a mesura que avança la seua edat i cursos acadèmics. Algunes de les reflexions, seguien parlant de la progressió decreixent que es donava en la curiositat sobre l'aprenentatge de nous coneixements a mesura que anaven sent més abstractes i la manera que estava sent impartida tradicionalment en l'educació primària i secundària obligatòria.

Una de les qüestions a reflexionar en l'aula era: Com és possible que, després d'anys d'ensenyament, els alumnes que hem rebut instrucció en ciències pensen sobre aspectes bàsics de ciències de manera molt semblant i errònia, a altres persones que no han rebut instrucció o han rebut molt poca?

El concepte que en l'aula es va destacar va ser el de "epistemologia espontània". Normalment, fem més cas del que ens diuen que a la ciència. Aquesta característica, d'extensió del saber vulgar i la falta de rigor en els nostres judicis diaris, parla de la falta de capacitat crítica que avui dia solem caure. Òbviament aquesta és una opinió, però aquesta característica també es pot estendre a l'aspecte digital del tractament de la informació, aspectes que també vam aprendre mitjançant treballs de Pere Marquès el quadrimestre anterior.

El rigor i la manera a la qual ens trobem davant la informació es regeix per un enfocament de no contrastación habitual. Aquests exemples han sigut clars en exemples de viralización de vídeos en Internet sobre notícies falses i com ens hem deixat portar davant donar per cert tot el que llegim en Internet, veiem compartit en xarxes socials, cadenes de missatges o vídeos manats per whatsapp, sempre causant un debat sobre aquest tema sense que es contraste la veracitat. Segur que tots ens acordem d'exemples recents , com aquell pànic entre els estudiants de la Universitat d'Alacant en circular que hi havia una bomba en el campus i simplement va ser un paquet mal lliurat entre facultats, però en haver-hi una unitat desplegada en la Universitat especialitzada desallotjant l'edifici per a evitar qualsevol tipus de contaminació. Durant hores, es llegia de tot en xarxes socials, a qual més hilarante.

Un dels exemples més divertits que recorde recentment va ser aquest "porc rescata a cabra", que es va fer viral i va rebre en poques hores centenars de milers de visites en ser a més emès com a cert en diferents mitjans de comunicació nord-americans:

Com podem observar en el següent vídeo, tot es tractava d'una manera de parodiar des de la sèrie "Nathan For You" de la Comedy Central la falta de rigor en els grans mitjans de comunicació, ja que si la notícia és bona i impactant mereix la pena explicar-la (i si després és mentida, doncs és igual, la quota d'atenció i pantalla ja no te l'han llevat).

 

En classe, parlàvem de com desmuntar aquests mites populars si a més venien per part d'un ser estimat que t'afirma que tota la vida ha sigut així o que era "el que l'àvia deia" i altra. En aquest punt, es pot connectar amb la pregunta inicial i les reflexions de dies anteriors: hi ha alguna cosa en el procés formatiu dels docents, les institucions educatives i l'alumnat que està fallant. Acostar-se a la ciència des d'una nou enfocament didàctic i una millor gestió dels recursos organitzatius del centre al meu entendre seria un primer pas fonamental. Eliminar la desafecció cap a la ciència des d'edats primerenques i crear una base de coneixements i experiències que potencien ampliar l'interès per conèixer més l'alumnat i familiaritzar-se amb les peculiaritats del mètode científic.

Aquesta va ser l'entrada al nou tema: "Ciències per a xiquets i xiquetes". La importància de la seqüència i el patró per a descobrir el mètode científic no solament té sentit a un nivell particular de les ciències, és la manera en la qual podem ser competents per a aprendre, conèixer, dir i fer. Des de creacions d'experiències, racons de ciències, tallers, participació de les famílies,...promoure a l'escola com a motor de canvi real i concret des d'edats primerenques, no solament com un lema sinó com una realitat, de manera que es conforme un ecosistema de relacions que parteix d'un microespacio com l'aula i es va ampliant concèntricament (òbviament, aquesta és una connexió amb els estudis de Bronfrenbrenner de 1979 i 1987). Però estar convençuts i formats perquè aquesta perspectiva de l'escola com a agent de canvi és possible i, per sort, estem en les edats més propícies per a començar amb aquesta tasca.

Fuente: CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=2385242

El Model simplificat per al mètode científic que se segueix en el MC-14 o mètode científic en 14 etapes, s'arreplega en la següent imatge. Davant la pregunta en classe, es van fer aportacions però alguns teníem bastant frescos aquests passos després de cursar l'any passat l'assignatura "Sociologia de l'Educació" i a més  estudiar els "cudeos" de Merton.

Una altra qüestió, sobre com sol originar-se una recerca científica, quin és el germen que porta a aquest treball per part del científic, òbviament també parteixen d'un substrat de curiositat i de repte per conèixer més de manera individual, però fonamentalment la intenció és resoldre problemes i millorar les condicions de vida de la humanitat, temàtica que tractava la cançó que vaig posar en l'anterior entrada de The Flaming Lips i "Race for the Prize" (la primera frase ja és notòria: "dos científics estan treballant a contrarellotge o pel bé de tota la humanitat").

Per a finalitzar, una de les maneres de posar a prova els nostres coneixements sobre qüestions de ciències es va realitzar entre tota la classe mitjançant el portal/aplicació Kahoot. it i deu preguntes que ens van tenir a tots pendents del projector per a contestar. Aquesta manera d'avaluar, és similar al que podem trobar en pissarres virtuals amb els sistema de votació. L'aparença de Kahoot.it com una competició sobre agilitat i rapidesa en l'etapa d'infantil ho fa atractiu encara que en implicar lectura i hauria de comptar amb una sèrie de recursos digitals en l'aula per a ser realitzat de manera cooperativa i per equips mitjançant la tablet i amb uns altres temps en el compte arrere. Aquest nadal, vaig fer un sobre vivències del grup d'amics en el típic sopar nadalenc que realitzem tots els anys i va anar realment divertit.

L'anàlisi, tornant a l'aspecte didàctic, és trobar noves vies d'avaluació en l'aula i que siguen atractives per a l'alumnat i amb aquest tipus de dinàmiques es pot ajudar a assentar coneixements relacionats amb el treball sobre aspectes procedimentals en l'aula. En realitzar programacions i unitats didàctiques, així com el treball de projectes, no cal descurar els aspectes actitudinals i procedimentals o donar-li una major importància per a revertir l'habitual focus sobre continguts conceptuals com a eix fonamental. És una unió entre els tres, sense aquests tres eixos en harmonia no és possible revertir aqueixa problemàtica i desafecció en el procés d'ensenyament i aprenentatge, i no solament amb l'àrea de ciències.

Com a anotació final, és d'agrair que en aquestes sessions haja cabuda a la reflexió en l'aula sobre la pràctica docent no solament com a nostra futura professió sinó dins de la Universitat i, com agraïm en aquesta assignatura tenir aquest espai per a compartir-ho. Aquesta circumstància mostra clarament que el clima d'aula en l'assignatura és apropiat, però especialment la postura del docent ens fa estar atents i motivats en tot el que es planteja en l'aula. I és d'agrair.

Per a acabar, òbviament una altra referència musical i a una de les bandes nord-americanes més chaladas (com a atribut positiu) i el seu "Science is Real"

Sessió 7/02/2017: Desmuntant falsos mites de la ciència i la naturalesa.

En la sessió d'avui, hem seguit abordant aspectes del pensament científic i les seues implicacions educatives. Una de les característiques del pensament científic és el positivisme,  mesurable i contrastable. A diferència del saber vulgar i tradicional, al que ens veiem més exposats, el saber científic  té un valor innegable, el problema és si com a docents som capaços de transmetre de manera adequada aqueix saber o si per contra, no som capaços d'arribar al nostre alumnat i deixar que el saber vulgar tinga una major rellevància en estar més exposat a ell en qualsevol interacció quotidiana.

En grup, hem consensuat la resposta a sis qüestions sobre ciència i naturalesa per a, posteriorment exposar-les en classe per a veure els resultats. Els resultats han sigut, en la majoria dels casos, caure en el fals mite sobre qüestions elementals. La reflexió era òbvia, aqueix aprenentatge no ha romàs en el temps i no ha resultat significatiu. Exemplificacions, vivències i experiències haurien d'haver estat presents en la nostra formació però abandonem aqueixos coneixements en desconnectar en les classes per no saber captar l'interès del nostre alumnat.

En aquest aspecte, la reflexió és clara. Abans que programar i pensar en metodologies variades hem d'escoltar al nostre alumnat, conèixer-ho per a després aplicar aquestes metodologies diverses per a possibilitar l'aprenentatge, saber elaborar un entorn d'aprenentatge sobre la ciència que implique a més habilitats de socialització i aspectes lúdics del joc cooperatiu. Encuriosir de l'alumnat des d'un clima d'aula que possibilite una convivència harmònica, incorporar components emocionals a les tasques, presentar les experiències d'una manera cuidada. Hem de cridar la seua atenció i estar formats per a realitzar-ho i ser capaces de cercar i innovar en aquestes tasques. 

L'objectiu final en l'etapa d'educació infantil és crear unes bases estables i lúdiques que milloren el procés d'ensenyament i aprenentatge. Ser capaços de conjuminar tots aquests objectius és la nostra labor i com recompensa possibilitar el primer pas cap a un aprenentatge que siga capaç de perdurar en el nostre alumnat.

Com a conclusió, serveixen bona part de les explicacions vistes en el vídeo a l'inici de la sessió: "naixem sent científics", però la manera en la qual l'educació ha abordat aqueixa curiositat de l'ésser humà des de xicotet (impressionats pel nostre entorn, els canvis en la naturalesa,...) aqueixa cerca del per què de les coses, en definitiva, la curiositat inherent a l'ésser humà, com és capaç de desmuntar-la la formació que rebem si s'orienta d'una manera memorística i desproveïda dels diferents components assenyalats anteriorment. La curiositat no ha de ser apagada per la nostra labor docent, sinó potenciar-la. Acabe amb una cita que em resulta interessant i resumeix una mica la sessió:

"La joventut d'un ser no es mesura pels anys que té, sinó per la curiositat que emmagatzema."

 -Salvador Paniker.

Aquesta curiositat ha de guiar el nostre aprenentatge per a ser docents. Aquesta curiositat hem de nodrir-la al nostre alumnat com a docents.

Per a finalitzar, un clàssic de la unió entre música pop i temàtica científica amb el disc de Flaming Lips, titulat "The Soft Bulletin" (foto de portada) i aquesta cançó sobre la cerca per aconseguir nous reptes en la ciència en benefici de tota la humanitat.

Àlbum Il·lustrat: "La Huelga de las Gallinas" de Pilar Serrano

Reconec la meua passió per la literatura (igual que la música, el cinema, ...l'art i la cultura) i a més, com a alumne del grau, el meu interès per la literatura infantil i juvenil. Els recursos a la nostra disposició en la Biblioteca de la Facultat d'Educació en aquest àmbit em proporciona l'accés a una sèrie de títols que segueixen en el canvi de concepció del conte tradicional cap a l'àlbum il·lustrat amb un tractament molt més reflexiu i artístic (des dels orígens amb Babar o el clàssic "On Viuen els Monstres" de Maurice Sendak), acostant des d'edats primerenques un missatge embolicat en art i literatura. 

D'aquesta manera, l'àlbum il·lustrat en l'educació infantil és una manera d'acostar diferents a l'alumnat cap a diferents camps des de l'inici a la lectoescriptura i en aquesta edats em resulta interessant l'acostament a la reflexió i la il·lustració de valors i emocions dins de l'aula, que posteriorment es poden treballar mitjançant interpretacions, potenciar el joc simbòlic, l'oralitat o creacions de lletres que resumisquen la breu història de la narració (algun exemple amb suport pictogràfic mitjançant el ARAWORD hem realitzat durant el grau en els meus grups de treball).

M'agradaria aprofitar aquest quadern personal d'aprenentatge per a mostrar alguns exemples d'àlbums il·lustrats que em semblen interessants.

Per a aquesta primera entrada he escollit "La Vaga de les Gallines" de Pilar Serrano i amb unes divertides il·lustracions de Mar Ferrero (en l'etapa d'educació infantil la gallina i els pollets són icones tradicionals). Publicat per l'editorial La Fragatina en 2016, en aquest divertit àlbum il·lustrat es pot observar una picada d'ullet al clàssic de George Orwell "Animal Farm", que no pretén amagar i és explícit en un xicotet detall d'un llibre que apareix en una de les il·lustracions.

La temàtica del llibre planteja diverses interpertaciones, en aquest cas el intertexto lector pot adaptar-se a l'edat del nostre alumnat.  La breu sinopsi que s'ofereix del llibre (temporalment no es pot accedir a la web de l'editorial)  des de la web de la casa del libro és la següent:

"Les gallines de Baldomero i Baltasara són famoses pels meravellosos ous que posen. Però amb tan poc espai en el galliner, açò comença a canviar. Les gallines no tarden a rebel·lar-se i decideixen no posar ni un sol ou més. Amb el concurs de truites molt a la vora, els dos grangers hauran de fer alguna cosa si volen tornar a guanyar-ho."

D'aquesta premissa, podem introduir en el nostre alumnat diferents reflexions que estiguen d'acord amb els seus interessos i coneixements previs sobre la cura i respecte al món animal, però un valor fonamental és el respecte cap als altres, la importància del treball en grup i mostrar empatia pels altres. Les gallines es revelen davant una situació desfavorable en la seua convivència (a un nivell reivindicatiu com a futurs docents metàfora de l'augment de la ràtio que promou la LOMCE i la falta de recursos que s'ha vist exposada l'educació en els anys de desfachatez política i menyspreu a l'educació, amb un model basat en la competitivitat i l'economia, mai en la felicitat) i exigeixen un espai de convivència adequat per a poder ser felices i poder fer el seu treball.

Aquesta perspectiva de respecte i consideració cap a les gallines per part de Baltasara i Baldomero (els grangers) també em serveix per a reflexionar sobre el paper del docent, sempre al costat de l'alumnat i generant un clima d'aula positiu, desenvolupant empatia pels seus interessos i necessitats. L'aprenentatge cooperatiu que es pretén dur a terme en les aules ha de partir de valors fonamentals com el respecte i la solidaritat a un nivell emocional. No podem donar mai l'esquena al nostre alumnat. L'última imatge que resol el conflicte mostra una imatge d'harmonia entre grangers i les gallines. L'espai en el qual s'ha convertit la granja donen pistes sobre models d'educació que tenim associats amb països nòrdics, la concepció d'ambients d'aprenentatge, lliure circulació,...concepció que es va aplicant en diferents centres en la província com podem seguir per la premsa i aportacions dins de l'aula del professorat i de l'alumnat que ja ha començat el Practicum en centres públics.

Al nostre alumnat, podem mostrar-los la importància de conviure en harmonia i hem d'exemplificar-ho en la nostra pràctica docent. Aquesta és, en resum, la reflexió que m'ha generat aquest divertit àlbum il·lustrat.

Com traduir açò a la pràctica de l'aula?

Una idea per a treballar els continguts d'aquest àlbum podria ser per a decidir de manera democràtica en assemblea la decoració de la classe, la distribució i temàtica dels racons, com temporalizar de manera consensuada,...una manera de representar la importància de conèixer els interessos del nostre alumnat en resum. Per a aquest moment, fins i tot es podrien realitzar unes xicotetes crestes per a donar el torn de paraula i exposar les seues demandes.
Finalment, en etapes més avançades, donar pas a l'escriptura de les mateixes amb el que tenim un acostament al concepte de significatividad a l'hora de la creació del missatge i producció escrita. Són algunes idees que he considerat interessants sobre aquest tema.

Finalitzant amb un clàssic musical "gallinero". Bon cap de setmana.

Primera entrada: Sessió 2 de febrer

En la primera sessió de l'assignatura hem començat realitzant una sèrie d'activitats per a reflexionar sobre els nostres coneixements previs sobre el tema "El Pensament Científic".

La primera activitat, ha sigut: "dibuixa a un científic". L'alumnat ens hem dedicat a plasmar aqueixa idea i després s'ha plantejat una sèrie de preguntes per a tractar els prejudicis sobre la imatge de la ciències com a estudiants. Les preguntes de Juanfran han anat abordant aspectes interessants com la perspectiva de gènere, l'edat, l'aspecte i altres estereotips associats a la ciència.

En el meu cas, he triat a una xica jove en un laboratori, alegre i envoltada d'unes vistes al camp des de la finestra (el meu mòbil no realitza fotos de qualitat, problema que he de solucionar pròximament), amb un quadre de René Magritte de fons ("Li fils de l'homme") i una pissarra amb diferents anotacions.

La idea de l'estereotip de gènere sempre ha sigut un focus d'interès per la meua banda. Les altres creacions pels companys i companyes de l'aula (magisteri d'educació infantil és un grau on preval el sexe femení, alguna cosa sobre el que m'agradaria reflexionar en una pròxima entrada) han repetit alguns tòpics però no han sigut tan acusats com en altres grups segons les impressions arreplegades pel professor.

En aquest punt, la ciència, l'art i altres símbols relacionats amb el gènere femení segueixen patint un injust oblit enfront dels masculins, encara que aquest siga un tema de major discussió i futura reversió per part de les generacions de futurs docents que ens incorporarem a les aules en l'actualitat i el futur. Aquests valors han d'impregnar la nostra labor docent: respecte a la diversitat, igualtat d'oportunitats, transversalitat, enfocament sistémico, etc.

Aquesta imatge de científic, en cercar en google imatges, mostra en la seua primera entrada aquesta imatge:

Per sort, la segona és una dona emprant unes ulleres de protecció i amb una edat que no es podria considerar "anciana" com el primer:

D'alguna manera, el cercador d'imatges de Google a la seua manera també crea aquesta imatge de desigualtat en diversos àmbits. Una vegada vaig escoltar una notícia durant els Jocs Olímpics on en cercar en imatges deportes en masculí i en femení, seguia creant-se un residu sexista en les cerques, donant un to més de moda, bellesa més que la imatge competint. L'estereotip per desgràcia segueix estant arrelat.

Sempre he considerat interessant la perspectiva de gènere, així que una manera de reivindicar a la figura femenina dins de la ciència la podem trobar en exemples com aquests portals jugant amb el joc de paraules dels termes "dones" i "conciència".

http://mujeresconciencia.com/2017/01/14/shescience-ciencia-con-perspectiva-de-genero/

Fa anys vaig realitzar una labor similar en publicar una sèrie d'articles sobre música experimental i perspectiva de gènere:

http://www.conceptoradio.net/2013/04/08/pioneras-women-of-the-spheres/

Una altra activitat, consistia a destacar factors influents per a ensenyar ciència en educació infantil. En l'aula hem anat fent diferents aportacions que han anat destacant la importància de crear un aprenentatge vivenciado de la ciència, al contrari que moltes de les nostres experiències com a alumnes i alumnes en la nostra etapa educativa anterior, reflexions que hem plasmat en posits en la pissarra de l'aula.

Al meu entendre, un enfocament que vivencie les ciències entrant en l'aula a aqueixes edats, per a l'alumnat d'infantil és similar a l'alquímia. Al no poder ser abstracta i complexa, ha de ser tangible pel procés evolutiu en el qual se centra la nostra formació. D'aquesta manera, la nostra formació per a traslladar aquest enfocament a l'aula és clau. De la mateixa manera, aproximar-nos a ella des d'un gir dialógico i consensuat amb el nostre alumnat, partir dels seus interessos, crear racons, elaborar projectes de recerca, centres d'interessos i ser capaços d'estar preparats per a poder generar aqueixos recursos o conèixer les eines per a poder crear-los (des de bibliogràfics, altres professionals del centre i com no, les comunitats de professors i pàgines relacionades en Internet). Sempre sense oblidar l'enfocament del joc en aquesta etapa, fonamental.

Òbviament, aquests aspectes no estan aïllats. Estem dins d'una comunitat educativa i un entorn, açò implica tenir a la nostra disposició una sèrie de recursos i oportunitats singulars, tasca que hem d'aprofitar per al seu ús didàctic. Ací també entra en joc la creativitat, fonamental per a desenvolupar-la en el nostre alumnat i essencial per al professorat en aquesta tasca dins del procés d'ensenyament i aprenentatge. En el cas dels recursos materials, moltes vegades la creativitat és indispensable davant la falta de suport econòmic.

Finalitzant, l'actitud docent cap a les ciències és clau també. Les paraules que he afegit a en els posits han sigut:

• Apassionant: Labor que em va inculcar el meu tutor en EGB (6º ahasta 8º d'EGB) "Don Carlos" (signe dels temps aqueix Do, romanent d'una altra època) en estar constantment realitzant experiències en el laboratori del Col·legi Jaime I.

• Abstracta: Especialment en l'etapa de l'Institut, on vaig tenir males experiències amb el professor de Física de COU. Aquesta idea d'abstracció, com a entelèquia a la qual l'alumnat se sent poc implicat no vull que forme part de la meua labor docent. No perquè no crea que el meu futur alumnat a aqueixes edats no siga capaç, sinó que tractaré de proporcionar-los les eines necessàries perquè ho aconseguisquen.

• "Solament s'Aprèn el que s'Estima", una adaptació abreujada del neurocientífic Francisco Mora els treballs del qual aborden l'educació. La ciència, l'amor i a l'aprenentatge. Perfecta manera de començar les sessions d'una assignatura aquest quadrimestre. Espere que la formació que reba m'ajude a prendre aquest camí o precisar-ho d'una manera més clara.

Hola!

Hola!

El meu nom és Fran Martínez, estudiant de segon de Magisteri en Educació Infantil en la Universitat d'Alacant. Aquest blog forma part de l'assignatura "Didàctica del Coneixement del Medi Natural" dins d'una de les parts d'avaluació de l'assignatura que rep el nom de "Quadern Personal d'Aprenentatge".

Així el blog, estarà connectat amb les meues reflexions sobre l'après en l'aula i reflexions sobre els diferents aprenentatges impartits per Juanfran Álvarez, autor també de l'interessant blog "Investigant les TIC en l'Aula".

De la mateixa manera, intentaré afegir reflexions sobre altres continguts que pel meu interès vull compartir i que connecta amb les meues diferents passions: des de la música, el cinema, la literatura infantil i juvenil, les noves tecnologies, etc.

La imatge del post, pertany a l'àlbum il·lustrat "Dientes de León", del que pròximament elaboraré una entrada, dels autors Jang-Sung Kim, Hyun Kyung Oh publicat en l'editorial Tramuntana.

Creia que era necessària una xicoteta presentació i descripció abans de donar eixida a aquest blog. Fent ús d'aquesta expressió i intentant contagiar l'efusivitat de la cançó, és hora d'arrancar amb força i trepitjar l'accelerador a fons..."Hit the Road Jack"