lunes, 17 de abril de 2017

Sessió 16: Presentacions del nostre animal favorit



En aquesta última sessió, abans dels vacances de Pasqua, hem presentat al nostre animal favorit en classe. Tot l'alumnat de l'assignatura ha presentat en classe al seu animal favorit: coales, girafa, tortugues, peixos, gossos, suricatos, ovella,elefant, kiwi, agapornis,...

Ha sigut una sessió divertida en la qual tot l'alumnat ha optat per diferents tècniques de presentació creant un lapbook, peluix, presentacions en photopeach, powerpoint, vídeos,... Ha sigut una sessió entretinguda en la qual hem descobert moltes curiositats i dades sobre diferents espècies animals.

L'animal que vaig escollir va ser el teuladí. Els motius d'aquesta elecció venien determinats per la curiosa quotidianitat en els últimes setmanes amb aquest animal. Per a començar la presentació he assenyalat que els meus animals favorits són els aus, pels records de la meua infància sempre associats a algun tipus d'au a la meua al voltant: periquitos, canaris, agapornis, nimfes, el plore del meu oncle Agustín i uns altres que trobava en la meua casa de camp: gallines, pollastres, ànecs, paons, caderneres, colomes,...

Sempre ha sigut un tipus d'animal pel qual he sentit predilecció: volar com a sinònim de llibertat d'imaginació, cant, viatge i adaptació contínua.

Per a il·lustrar aquesta explicació breu, vaig utilitzar una imatge de l'àlbum il·lustrat d'Olga de Diós "Ocell Groc", descarregable per a la seua lectura en pdf dónes de la web de l'autora que te altres meravellosos àlbums com "El Monstre Rosa" disponible en la Biblioteca de la Facultat d'Educació.



El nom del teuladí és "Passer domesticus" i és una dels aus més esteses del planeta. És resident durant tot l'any i depèn de l'activitat humana per a subsistir. En els últims anys s'ha detectat una disminució d'un 70% en el Llevant i alguns motius que s'apunten com a causes són la intensificació agrària i la neteja dels centres urbans, parcs i altres llocs on era habitual trobar-los però que al no tenir capacitat per a alimentar-se han anat desapareixent. La informació va ser elaborada gràcies a aquesta web:


Per aquest motiu va ser triada "au de l’any" en 2016 pels usuaris d'aquesta plataforma dedicada a les au i la notícia de la qual va ser arreplegada en diferents diaris:


El motiu de l'elecció del teuladí per davant del kiwi, com vaig explicar en l'anterior entrada, ve donada per les visites matinals que al meu cotxe en la casa de camp i la seua obsessió per veure's reflectit en les llunes i retrovisores del meu cotxe. Davant l'excitació de trobar-se reflectit, es torna boig visitant i picoteando els cristalls i també...deixant les seues deposicions a manera d'ornaments rurals en el meu cotxe. Per dir-ho d'una manera delicada. Des d'aqueix moment vaig començar a posar borses i altres proteccions perquè no tacara el cotxe tots els matins. Vaig arreplegar aquestes visites en un vídeo breu que vaig penjar en youtube, amb el nom "Teuladí in action":


La solució no era enfadar-me amb el teuladí ni voler que es vaja i deixe de molestar-me. Són les conseqüències de viure en una casa de camp i hem d'aprendre a interaccionar i conviure amb la naturalesa. Així que la meua solució ha sigut crear-li una presentació i posar-li molles de pa per deixar-li sense el seu parc d'atraccions particular. Informar-me sobre el descens de la seua població m'ha fet demostrar una major empatia cap a aquesta circumstància que em recordava al conte clàssic "El talp que volia saber qui s'havia fet allò en el seu cap" de Holzwarth & Erlbruch i que vaig reconvertir en la següent imatge:

Album il·lustrat d'èxit que va ser animat i que algun centre ha emprat per a fer treball de llenguatge en l'aula emprant les veus de l'alumnat en la seua narració:


Per a acabar de donar-li un to divertit a la presentació, vaig presentar un xicotet poema creat per a resumir tota la presentació. La idea era fer una cançó, però no turmentar a la classe amb la meua veu va fer que canviara a recitat. A més una il·lustració de la situació creada per mi:

uuuh teuladí, uuuh teuladí
t'he escollit com el meu animal favorit
i tot que a mi m'agraden tot tipus de pardals
en tu, avui, em vull fixar

ooh teuladí teuladí
a tu t'he escollit
perquè al matí
al retrovisor et poses a dansar com un perfecte ballarí

ooh teuladí oooh teuladí
revolotejant tot el matí
mirant-te i cantat front a l'espill
t'estime encara que et cagues
al retrovisor de bon matí.

i jo com estime a la naturalesa bon amic
no vull que desaparegues
tot i que el meu cotxe
amb les teues cagades plenes
oh teuladí teuladí
al llevant no et deixem volar
en un setanta per cent
la teua població a baixat.

oh teuladí teuladí
balla avui amb mi
dansa fins que la lluna siga plena
com aquest poema
ple d'amor per tu i per la naturalesa.


Per a mi, la musicalitat del nom del "teu-la-dí" era similar al "Let it be" de The Beatles. Però més propera a la versió d'un dels meus músics de referència com Nick Cave & The Bad Seeds. I "Let it be" és un bonic lema per a explicar aquesta situació: "Deixa-ho ser/estar":


En l'inici de la sessió, el vídeo presentat per a realitzar les nostres reflexions ha sigut "The Bridge", una bonica analogia de la importància de la cooperació i la confrontació entre la visió adulta i la de la infància. L'adulta plena de prejudicis i connotacions que s'allunyen de tots els valors educatius que pretenem mostrar en la nostra futura pràctica docent i la mirada infantil, omple de tendresa i empatia per a solucionar els problemes. Aquestaés la mirada cívica que hem de potenciar en la nostra societat: respectuosa, equitativa i solidària.

La meua intervenció a més va tractar de recordar un altre fet com van ser els enfrontaments entre famílies en un camp de futbol mentre jugaven els seus fills. Fets lamentables que s'estenen en diferents en altres entorns de la convivència, no solament en l'àmbit esportiu on ixen a la llum frustracions i estils de criança erronis a nivell familiar.

Un dels exemples sobre els quals sempre he tingut interès per a cercar informació és el ciberbullying i l'assetjament-omissió que es fa entre famílies dins del mateix grup d'alumnat. Una pràctica habitual és la creació de grups de whatsapp per a les famílies de la classe. Una idea que fomenta la comunicació entre famílies i una poderosa eina que es veu sovint viciada per prejudicis i extensions de situacions d'aula que els adults solucionen de manera errònia i poc empàtica.

Comencen les exclusions, els xiuxiuejos, desqualificacions i altres circumstàncies que he vist en coneguts i familiars que optaven per desentendre's de l'eina quan prenia aquests rumbs. A més, són terrens on el docent té poc marge de maniobra. Crec que vaig a cercar més informació sobre aquest tema sobre estudis que arrepleguen i estudien aquesta situació. La pedagogia sistémica és un tema que em resulta de gran interès per a investigar i cercar possibles situacions en els quals aquesta visió es veja enfrontada per la realitat.


L'educació ha de tractar de tendir ponts, com a conclusió personal. Felices vacances. En els pròxims dies prepararé una actualització i documentaré el procés del meu arbol amic.


No hay comentarios:

Publicar un comentario